25 anys de geganters

imatge: Colla Gegantera Malgrat

imatge: Geganters de Malgrat de Mar

Parlem amb la colla gegantera de Malgrat de Mar, que aquest desembre acomiada un any ple d’emocions. L’Assumpta, en Josep, la Clàudia i l’Oriol ens expliquen com la s’ha viscut la celebració del 25è aniversari i ens revelen com era la colla, com és i com vol ser.

– Quins van ser els inicis de la colla?

Assumpta (cap de colla): Fa vint-i-cinc anys, quatre amics van tenir la pensada de crear uns gegants del poble. Van parlar-ho amb l’aleshores alcalde i es va decidir tirar endavant. Rebuscant als arxius històrics van fixar-se en una figura: en Bernat Estornell, el primer batlle de Malgrat de Mar. Es van imaginar com podien ser tant ell com la seva dona, l’Eulàlia, i se’ls va dissenyar una indumentària semblant a la que s’usava a l’època. També es va decidir que en Bernat portés el bastó de batlles i l’Eulàlia un pergamí, com a símbols del seu càrrec. Aquell estiu, per la Festa Major, es van presentar públicament. Poc després es va fer una crida i molts veïns i veïnes del poble es van apuntar a la colla.

– No van trigar en incorporar-s’hi els gegantons, oi?

Josep (ballador): Uns cinc anys més tard va néixer en Pilonet. Poc després, vam incorporar l’Ernest. Molt més nous són en Nicolau i la Rita. Necessitàvem uns gegants més lleugers, per poder sortir més. Vam decidir que representessin dos malgratencs d’origen humil i relacionats amb la tradició pagesa i minera del poble.

– Com ha canviat la colla des del principi fins ara?

A: Hi ha hagut moments àlgids en què érem força més de cinquanta persones. Ara en som uns trenta. Hi ha colles geganteres a pràcticament tots els municipi i també hi ha molta més oferta cultural i d’activitats que abans. Això fa que no siguem tants. S’ha de dir, però, que estem units. Som com una mena de gran família. És cert que, a vegades, tenim criteris diferents i ens llencem els plats pel cap, però ens tenim afecte i anem a una. Dins de la colla hi ha persones que provenim d’àmbits molt diversos, de totes les edats, d’ideologies polítiques diferents, d’equips de futbol enfrontats… però compartim un objectiu, que és la colla. Una altra cosa que ha canviat és la relació entre els músics i els balladors. Ara no es fan distincions. Som conscients que uns sense els altres no seríem res.

– És cert que a la colla hi ha famílies senceres?

Oriol (músic): Sí. I cadascú té la seva funció. Els nens fan música, porten el peonet… Són la pedrera. Els que hauran d’anar substituint els que vagin plegant.

Josep: Tenim el relleu garantit. La pega és que costa trobar balladors perquè els gegants pesen molt i és complicat. Tot i que s’ha millorat amb els cavallets d’al·lumini -molt més lleugers- continua essent una tasca dura.

– Clàudia: ets l’última incorporació a la colla. Per què hi has entrat?

Clàudia (músic): Podríem dir que una mica per amor. Sóc de fora de Malgrat de Mar i quan vaig començar a sortir amb l’Oriol vaig anar coneixent de prop el món dels gegants. Em va atraure. Sobretot el bon rotllo, el caliu…Vaig començar un dia portant el capgròs. Em va agradar i m’hi vaig sumar. Ara faig de músic, tocant la caixa.

– Els gegants representen Malgrat de Mar allà on van. No deixa de ser una responsabilitat?

A: Tenim l’orgull i la responsabilitat de representar el poble allà on anem i hem de transmetre una bona imatge.

O: Quan veus una colla que no es comporta penses que és trist pel poble que representen. Per això hem de passar-ho bé, però essent molt conscients que som, d’alguna manera, la imatge de Malgrat de Mar.

– Recordeu de manera especial alguna anècdota viscuda amb la colla?

J: Dins de la colla hi ha hagut més d’un casament i hem anat a fer un ball amb els gegant i, bé, sí, un fet curiós. Vam anar a una trobada a Andorra i en tornar els de l’aduana no ens deixaven passar els gegants perquè deien que els hauríem hagut de declarar, que no podíem justificar que no els haguéssim comprat a Andorra (riures). Vam provar-ho tot. Fins i tot van parlar amb l’alcaldessa. Però no hi va haver manera. Vam haver de deixar allà els gegants. La colla d’Andorra la Vella ens els va guardar i, després, ens els va passar per l’aduana.

– Què és el millor i el pitjor de ser geganter?

A: El més agradable és el caliu, l’ambient que hi ha entre els membres de la colla. Et sents molt proper a l’altra gent. El pitjor és quan discutim. També és dur haver-hi de ser pràcticament cada cap de setmana. Entre les trobades, els actes… És bonic però també vol molt de compromís.

– Aquest desembre s’acaba un any ple d’activitat: el de celebració dels 25 anys de la colla.

J: Sí. I l’acabem amb el màxim amb què pot aspirar una colla gegantera. Aquest 6 de desembre acollim la trobada comarcal. Hi participaran trenta colles! També estrenarem nou ball i en Bernat passarà el relleu com a gegant hereu del Maresme.