“No som delinqüents”

elmalgratenc.cat ha parlat amb una parella de grafiters locals -de 18 i 19 anys d’edat- per conèixer el seu punt de vista sobre la problemàtica que gira entorn aquest món.

Des de fa uns tres anys, la seva firma la podem trobar estampada en parets, murs, façanes, vagons de trens… El seu territori no té fronteres, diuen. “Hem arribat a pintar en indrets com Manresa, Lleida, Barcelona, França i Portugal. A Malgrat de Mar ja no ho fem.”, asseguren. El que els impulsa a fer-ho és, senzillament, perquè els agrada. Però també per gaudir d’un cert grau de reconeixement i prestigi entre els companys de l’àmbit on es mouen. “De vegades es tracta d’una acció planejada, d’altres improvisem”.

Els molesta que algunes persones els qualifiquin de delinqüents. “Nosaltres mai hem envaït la casa on hi viu algú per deixar-hi la nostra firma. Sempre ho hem fet en llocs i finques abandonades ja que no ens agradaria que ens pintessin ni la façana de casa nostra o la persiana del local on treballem”, han afirmat. “Volem donar vida i color a aquests espais oblidats pels seus propietaris”, subratllen.

Ambdós grafiters confessen que la policia els ha enxampat en alguna ocasió. “Una vegada se’ns va posar una multa de 400 euros i vam haver de fer treballs socials”. Sobre què en pensen els seus pares, asseguren que han hagut d’acabar acceptant-ho. Això sí, amb molta resignació.

D’altra banda, aquesta parella de grafiters reconeix la problemàtica que hi ha a Malgrat de Mar amb les pintades. Admeten que és especialment alarmant si es compara amb la resta de municipis. Rebutgen la manera d’actuar d’aquells que es dediquen a “embrutir” parets, façanes, persianes o mobiliari urbà. Revelen que són un o dos grupets de joves -bàsicament menors d’edat-, que ho fan per avorriment i, en part, perquè busquen cridar l’atenció. De la mateixa manera que han començat, diuen, molts d’aquests aviat ho deixaran de fer.

Aquesta parella de grafiters expliquen que, per a ells, pintar grafits a les parets és, en definitiva, una afició, una manera de canalitzar les seves inquietuds artístiques. En podien haver triat qualsevol altre, però ha estat aquesta i ho combinen estudiant i treballant. No saben si en el futur en podran viure de l’art del grafit, com tampoc esperen que se’ls concedeixi l’oportunitat de fer-ho.